[A poem by Lawrence Ferlinghetti]

At the stoplight waiting for the light
nine a.m. downtown San Francisco
a bright yellow garbage truck
with two garbagemen in red plastic blazers
standing on the back stoop
one on each side hanging on
and looking down into
an elegant open Mercedes
with an elegant couple in it
The man
in a hip three-piece linen suit
with shoulder-length blond hair and sunglassed
The young blond woman so casually coifed
with short skirt and coloured stockings
on the way to his architect's office

And the two scavengers up since four a.m.
grungy from their route
on the way home
The older of the two with grey iron hair
and hunched back
looking down like some
gargoyle Quasimodo
And the younger of the two
also with sunglasses and long hair
about the same age as the Mercedes driver
And both scavengers gazing down
as from a great distance
at the cool couple
as if they were watching some odourless TV ad
in which everything is always possible

And the very red light for an instant
holding all four close together
as if anything at all were possible
between them
across that small gulf
in the high sea
of this democracy.

------------------------------------------------------------------------

Dos carronyaires en un camió                Lawrence Felinghetti

Traducció al català de Two scavengers in a Truck, per Brett Hetherington i Antoni Cardona

En el semàfor esperant la llum
a les nou del matí en el centre de San Francisco
un camió d’escombraries groc brillant 
amb dos escombriaires amb jaquetes de plàstic vermell
drets en el graó del darrere 
penjant un a cada banda
i mirant a baix
a un elegant Mercedes descapotable
amb una parella a dins
L’home
amb un vestit a la moda de lli de tres peces
i cabells rossos llargs fins les espatlles i ulleres de sol.
La jove dona rossa pentinada informalment 
amb faldilla curta i mitges acolorides 
de camí cap a l’estudi d’arquitectura d’ell

I els dos carronyaires llevats des de les quatre del matí
bruts en la ruta 
camí de casa
El més vell dels dos amb cabells gris ferrós 
i esquena encorbada
mirant avall com una gàrgola de Quasimodo
I el més jove dels dos
també amb ulleres de sol i cabells llargs
de edat similar a la del conductor del Mercedes
I tots dos carronyaires mirant fixament avall
com si els separés una gran distància 
a la parella cool
com si miressin algun anunci inodor de TV
en el qual sempre tot és possible

I la llum ben vermella durant un instant 
agafant-los tots quatre ben junts
com si absolutament tot fos possible
entre ells 
a través d’aquest petit abisme
en l’alta mar 
d’aquesta democràcia