[Recording here.]

The poem “Guàrdia de nit” was awarded the Màrius Torres Award 2025 by the Council of Medical Associations of Catalonia

Translation of Guàrdia de nit, by Brett Hetherington and Antoni Cardona 
[Inspired by Joan Salvat-Papasseit’s (1894-1924) "Nocturn per a acordió"]

You are here: I did emergency night duty.
You don’t know 
what it is 
to do night duty:
but I have seen suffering
vats of it
on the beds,
and in the waiting room congealing anguish,
appearing as delusion, dyspneas
and throbbing hemorrhages.

When the Mossos d’Esquadra* brought in the wounded
and the leaden sky was a bad omen
a sea of strokes and hearts attacks came to you
and you were caught in the wolf’s throat.

Shoulder to shoulder
with others like you,
witnesses 
	     to a heart that is saying enough
or a body that convulses without end.
When parents and children beg for miracles,
conjuring tricks without words.
When the night 
is darker than ever,
your hands turn clumsy.
When sleep is defeating you
		and still, in front of you
the howls of a human
who asks 
for death’s pardon.

And you live all this exactly as if you were their brother,
you don’t know if it’s a clamour
 			deep from the earth 
or a challenge, your struggle.

The darkness of night in silence
		is a great cavern,
where eyes ask 
for a little respite,
a cruel dream goes through you:
you see yourself as the dormitory guard
where suffering bodies live, 
so many bed sheets that are now shrouds.
Ashes of guilt rain over you.
.

However much you dress up in green or white
you cannot hide it:
you are a monster,
a god destroyed,
a nothing, a fairground charlatan.

*  *  *

But you are saved by the bell
with the first light 
		of the waking sun.
Weighing up the pros and cons 
	the night hasn’t been so grim.
Someone puts out their hand to you,
at shift change, 
an energetic replacement,
they ask you 
if you’ve had a quiet night,
and wish you a really good day.

*Mossos d’Esquadra, the police of Catalonia

(April 2020)
In tribute to the healthcare world that fought with great courage against so many adversities at that time.
----------------------------------------------------------------------------------------


Guàrdia de nit						Antoni Cardona i Torras

 Guardonat amb el premi Màrius Torres 2025 del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Inspirat en Nocturn per a acordió, de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
 
Heus aquí: jo he fet guàrdia d’urgències de nit.
(Vosaltres no sabeu 
                    que és
                          fer guàrdia de nit:
però jo he vist patiment
a barrals
sobre els llits,
i a la sala d'espera agrumollar-se l'angoixa,
feta deliri
i angors,
i hemorràgies glatint.

Quan els mossos d'esquadra duien ferits
I un cel de plom era mal averany
et venien a dojo ictus, infarts
i et trobaves perdut en la gola del llop.

Braç a braç 
amb tants d’altres com tu, 
testimonis
      d’un cor que diu prou 
o un cos que convulsa sens fi.
Quan pares i fills imploren miracles,
conjurs sense mots. 
Quan la nit 
        és més fosca que mai,
les mans se’t fan balbes. 
Vencent-te la son
i encara, al davant 
esgarips d’un humà
que demana 
 clemència a la mort.

I ho vius talment com si fossis germà,
no saps si és un clam 
de la terra profund
o és un repte la lluita que fas. 


La tenebra en silenci,
és un gran esvoranc,
on els ulls ja demanen 
    recloure’s un poc,
et travessa un somni cruel:
et veus guardià 
de la sala que habiten 
els cossos sofrents,
i et plouen cendres culpables
per tants de llençols 
      que són ara sudaris.

Malgrat disfressar-te de verd o de blanc
No pots amagar que ets un monstre: 
un déu trinxat,
un no res, un xerraire de fira.

	          *   *   *

Però la campana et salva 
amb la llum primera  
del sol que es desperta.
El balanç de la nit 
no és tan inclement. 
T’arriba qui et dona la mà, 
un relleu d’energia, 
et demana si ha estat 
tranquil·la la nit,
i vol de debò que tinguis bon dia.

Abril del 2020
En homenatge al món sanitari que lluitava en aquelles dates amb gran coratge contra tantes adversitats.